EL DRET ROMÀ

EL DRET ROMÀ

El dret com nosaltres el coneixem és el conjunt  de normes que regulen la convivència social mitjançant la fixació d'unes regles. El dret romà és el conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques del poble romà des de la seva fundació fins a la caiguda de l'imperi d'Occident i que va seguir fins a la desaparició de l'imperi d'Orient.

Hi havia diferències entre el ciutadà romà que havia de seguir l'ius civile (dret civil) i la resta d'habitants dels diferents territoris que seguien l'ius gentium (dret del pretor).

Ius civile: Recollia els drets principals dels ciutadans romans tot i que hi havia una delimitació dels drets i es discriminava algunes persones:

- La dona no tenia dret a l'ius sufragii ni a l'ius honorum.

- Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir.

- Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a l'ius comercii.

- Els nens tenien pocs drets, fins als 25 anys no tenia capacitat per actuar.

Drets de l'ius civile:

-Drets privats:

 ·Ius conubii, dret al matrimoni.

 ·Ius comercii, dret a posseir béns, comprar i vendre.

 ·Testamentifacio, dret a testar i a ser testimoni o beneficiant del testament.

-Drets públics:

 ·Ius sufragii, dret a votar.

 ·Ius honorum, dret a ser escollit en càrrecs públics.

 ·Ius provocationis, dret a apel·lar a l'assamblea del poble en contra de la sentència d'un magistrat.

Principals lleis de l'ius civile:

- Mos Maiorum: Els pontífexs s'encarregaven de jutjar els actes i comportaments. Aquest sistema era arbitrari i el controlaven els patricis.

- La Llei de les XII Taules: Els plebeus es queixaven de les lleis orals perquè perjudicaven els seus drets i no hi havia igualtat, però al final van aconseguir que les lleis es posessin per escrit i que estiguessin a l'abast de tothom.

- La Lex Canuleia: Autoritzaba el dret al matrimoni entre patricis i plebeus.

Com s'obtenia la ciutadania?

S'obtenia a partir del naixement en un matrimoni legal entre ciutadans o per concessió (a vegades l'estat concedia la ciutadania a persones en particular).

Ius gentium:

Els que vivien a fora de la ciutat no eren considerats ciutadans de ple dret per tant l'ius gentium regulava les relacions dels romans amb els estrangers que vivien dins de l'estat romà.

Principals lleis de l'ius gentium:

- Els edictes dels magistrats només podien dirigir-se al poble per escrit.

- La jurisprudència: (homes experts en la vida pública i l'aplicació del dret) assessoraven al magistrat per escrit.

- Els senatus-consulta: decrets emesos pel Senat.